L'estructura dels refranys

Allò que fa que el refrany sigui fàcil de recordar i on rau tota la seva força és en la musicalitat, en la rima. Un refrany no deixa de ser un vers, encara que senzill, i utilitza les mateixes eines.

Per això actualment se'n senten sovint en campanyes publicitàries o per donar nom a columnes de mitjans de comunicació: perquè la gent ho recordi amb facilitat.

Una altra prova, més antiga: el refrany també era, antigament, la tornada d'un determinat tipus de cançó popular i es feien servir per donar nom a obres teatrals de caire popular. Molts refranys tòpics prenen la forma de corranda i són cantats. No sempre és fàcil marcar el límit entre cançó i refrany. També, sovint, les faules acaben amb una sentència poètica, que recull l'ensenyament de la narració.

Com apuntava inicialment, el ritme, el metre i la rima dels refranys tenen una funció mnemotècnica: ajuden i faciliten que els recordem.

Però no hi ha, de qualsevol manera, una única fórmula magistral per construir un refrany i pretendre que faci fortuna.

Amb tot, però, podem trobar uns tipus d'estructures textuals que es repeteixen recurrentment, com ara:

• Refranys introduïts per un connectiu condicional:
• Si el pare és músic, el fill és ballador
  
• Si no és veritat, és ben trobat
  
• Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit
  
• Si vols fer fortuna, no miris tant la lluna
  
• Refranys introduïts per la forma «com més» o «més»:
• Com més ays, més desenganys
• Com més mar més vela
• Com més parents més dolents
• Més fets i menys paraules
• Refranys introduïts per la forma «val més» o «més val»:
• Més val traça que força
• Més val un ocell al puny que una grua lluny
• Val més boig conegut que savi per conèixer
• Val més una mica que gens

Pel que fa al ritme dels refranys, no hi ha una solució única, però habitualment s'organitzen en format bimembre, on la pausa habitualment ve marcada amb una coma.

Seguint l'exposició que fa Maria Conca (1987) a Paremiologia (Universitat de València), no sempre les parèmies es limiten a aquestes estructures formals.

Així, també és habitual trobar parèmies distribuïdes en tres braços o gradacions, que marquen un ritme ternari clar, com per exemple, Servir i no gaudir, esperar i no venir, ser al llit i no dormir, tres coses són que fan morir.

Però no són aquests els únics recursos que utilitzen els refranys per ésser fàcilment recordats. A tall de conclusió, també podem destacar:

• Polisèmia: Per la vida es perd la vida.
• Paradoxes: Allò teu, meu, i allò meu, meu.
• Onomatopèies: Xam, xam, so d'aram.
• Jocs de paraules: Tan bo, tan bo, so de tambor.
• Quiasmes (polisèmia creada per mots invertits): Menjar per viure i no viure per menjar - quan març fa abril, abril fa març.
• Analogies (certa identificació de significats): Put més que un putput.
• Arcaismes i dialectalismes: No per tu, sinó pel pa, remena sa coa el ca.

Finalment em referiré a un dels recursos també més utlitzats pels refranys. Potser per això Joan Amades li va dedicar més d'un volum de les seves obres. Em vull referir a les comparances. Amb la comparança, afegim al ritme, metre i rima un element de simplificació del significat: usem les comparances per explicar allò que no ha quedat prou clar, per aclarir un concepte certament obscur. En el refrany, aquest recurs comparatiu li afegeix valor pel que fa a la simplicitat, claredat i capacitat recordatòria.

En podem trobar un fum, de comparances, dins el refranyer. Començo, i us convido a que m'ajudeu a completar aquest llistat i els altres tractats en l'article, per ampliar-ne els exemples d'ús.

Comparances:

• Tant put un all com cent cabeces.
• La veritat sempre serà com l'oli.
• L'home i l'ós, com més pelut més hermós.
• Per sant Maties, fa tanta nit com dia.