diumenge, 5 d’octubre de 2008

Les etimologies paremiològiques

Abordar el tema de les etimologies paremiològiques, allò que ha generat un refrany, una dita o una frase proverbial era imprescindible, però, alhora, complex.

Quan algú pregunta per una dita o refrany generalment fa tres preguntes:
  • què significa,
  • com es diu en una altra llengua, i
  • quin és l'origen de la frase feta.
No cal dir que aquesta darrera pregunta és la més complicada de respondre, perquè sovint hem perdut el referent que ha generat la parèmia o una frase, ara descontextualitzada, que ha esdevingut proverbial per transmissió oral, de boca en boca.

A més a més, moltes etimologies tenen una explicació llegendària, recollida en antigues rondalles, faules o altres relats populars, inicialment de transmissió oral, que ens han acabat arribant a través de fonts escrites posteriors.

Per això, cal atansar-s'hi amb cautela i un somriure innocent, perquè són explicacions mitològiques a pors o fenòmens desconeguts o a algunes anècdotes quotidianes molt locals que han perviscut o han traspassat les fronteres d'on s'han generat per ampliar l'imaginari popular i el cabal cultural comú.

Les faules, les rondalles i altres peces narratives populars contenien o acabaven amb un rodolí, refrany o estrofa, a tall d'exemple més fàcil de recordar. Comparteixen, doncs el mateix origen que els proverbis i els refranys: petites peces rimades, amb musicalitat i enginy que faciliten fer memòria d'una expressió o sentència.

Per tant allà haurem d'anar a beure l'origen de moltes d'aquestes expressions proverbials que ara ens resulten inexplicables o indesxifrables.

Cap comentari: