dilluns, 1 de setembre del 2008

Criteris de classificació de les frases fetes

Arran de les Jornades Euralex 2008, sobre lexicografia, vaig tenir coneixement d'un projecte multilingüístic dins l'àmbit de la Romania per anotar semànticament una base de dades paremiològica. Elena Alonso va fer la comunicació i va donar unes pistes sobre la problemàtica per etiquetar les parèmies, sigui per mots clau otemàticament, per exemple.

Ens vam posar en contacte i l'Elena em va demanar com tenia jo catalogada la meva base de dades de parèmies.

Bé, de fet, jo he fet buidat d'obres i per tant hi manca la tasca de catalogació posterior. Les fitxes de la meva base de dades es corresponen amb les dades trobades en la font consultada i buidada.

Tot i això, he començat a fer catalogació quan he començat a treballar aquests materials: en els refranyers manuscrits que vaig elaborar el 1997 i en els blogs sobre fraseologia i parèmies que he obert a internet aquest darrer any.

La dificultat rau en poder catalogar les parèmies amb un format que eviti variacions i duplicitats.

Penso que la casuística ha de ser diferent per a frases fetes i locucions, d'una banda, i refranys i proverbis, d'una altra.

Avui us exposo els criteris que vaig seguir en la catalogació i actualització de les frases fetes recollides en els refranyers temàtics sobre diferents parts del cos. En concret és part del pròleg del refranyer sobre l'ull: Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull.
  • De tots els termes sinònims, n'he pres un com a principal, a l'entrada del qual he inclòs la definició, l'equivalent o equivalents castellans i tots els sinònims. A la resta de sinònims, només hi he afegit algun exemple, si el tenia, alguna explicació en el cas que sigui concreta d'aquell terme i a sinònim sols he inclòs el terme preferent, precedit de l'abreviatura veg.
  • Com que es tracta d'un treball de camp només sobre termes referits a l'ull, es pot donar el cas que algun dels termes d'aquest recull sigui sinònim no preferent d'un altre terme que no té cabuda en aquest vocabulari. En aquest cas, prenc a tots els efectes el terme referit a ull com a principal, i hi incloc les explicacions i els equivalents.
  • Potser només caldria concretar que la localització de la dita inclou tant informació dialectal d'on es diu aquella parèmia com informació del recull més antic on s'ha trobat documentada. I, finalment, a notes he inclòs la resta d'informació esparsa que hi he volgut fer constar.
  • Hi ha moltes formes d'un mateix terme que no es poden prendre rigorosament com a sinònimes, sinó únicament com a variants. Les més usuals són les variants dialectals, però també n'hi ha que són el resultat dels mecanismes que té cada llengua d'expressar un terme de diferents maneres. Aquest és el cas dels demostratius (davant dels meus, (teus, seus, etc.) ulls --> davant dels ulls d'algú), de l'ús de l'article definit o indefinit (cloure un ull = cloure l'ull), del fet d'expressar un complement de lloc pel pronom hi (deixar-hi els ulls = deixar els ulls en una cosa), del fet d'expressar un datiu pel pronom li (picar-li l'ullet = picar l'ullet a algú). Finalment he optat, per qüestions d'economia i de claredat, per incloure les formes amb el pronom feble sufixat al verb. D'aquesta manera també quedava més clara l'obligatorietat d'expressar aquest complement.
  • Molt sovint també es prenen com a sinònimes dues formes, una en singular i l'altra en plural, encara que no sempre ho siguin. Fins i tot afegiria que molts cops la forma correcta només n'és una, i l'altra és mal construïda (normalment per interferència d'una altra llengua).
  • Podem expressar una mateixa acció amb diversos verbs sinònims, com ara dur i portar (dur o portar quatre ulls). En molts casos, ni tan sols ho he anotat com a variants d'una mateixa forma. Només ho he mantingut quan ja ho entrava el diccionari consultat o quan l'ús de la parèmia és realment viu en les dues variants.
  • Un altra casuística molt habitual i general és que una frase feta construïda amb el verb tenir o anar, segons els casos, es correspongui amb una locució adverbial introduïda per la preposició amb (tenir una bena als ulls - amb la bena als ulls; tenir pena als ulls - amb la pena als ulls; etc.).
  • Fins l'últim moment he estat dubtant de com incloure totes les locucions (generalment comparatives) que fan referència als diferents tipus d'ulls. Normalment es formen amb el verb tenir. Però llavors se'm presentava el dubte de si havien de dur article o no i si aquest havia de ser l'indefinit o el definit (tenir ulls de puça, tenir uns ulls de puça o tenir els ulls de puça). Com que no tots s'adeien a la mateixa fórmula, he optat finalment per introduir-los com a locucions nominals, entenent que és un recurs de la llengua construir les frases fetes amb tenir a partir d'aquestes locucions nominals.
  • Els refranys són més difícils de classificar. Pel caràcter divulgatiu del recull he optat per intercalar-los allà on els tocava per l'ordenació alfabètica seqüencial i, de les diferents variants, prendre'n una com a entrada i la resta entrar-les en el camp de sinònim.
  • Quan del refrany tenia informació dialectal molt concreta l'he anotada al camp Lloc. Per tant, el fet que en un refrany no faci esment de les varietats dialectals que la recullen tant pot voler dir que és una informació de la qual no disposo, com que el refrany és d'abast general.
  • També és important, en els refranys, mantenir-ne la grafia original amb què ens han arribat, perquè això ens permet saber o establir una hipòtesi de la procedència del refrany, tant geogràfica, a través dels trets dialectals, com històrica, a través dels trets d'evolució de la llengua.