Paremiologia didàctica: Costumaris i calendaris de refranys

Sens dubte les dites i refranys més coneguts i populars, els que desperten més interès en la gent i els que es recorden més sovint o s'usen per intercalar dins del discurs habitual són els refranys meteorològics o els que parlen de costums i tradicions.

Hi ha tot un seguit d'obres que, tot i no ser estrictament i únicament reculls o diccionaris de refranys o frases fetes, s’inscriuen perfectament dins el món de la paremiologia i el folklore i ens ofereixen una visió d'aquest camp paremiològic diferent i complementari respecte d'una cerca en un refranyer temàtic, per exemple.

Així avui us vull parlar de les obres que segueixen el curs del calendari a través dels costums i dels refranys.

D’una banda tenim els costumaris, que ressegueixen les festes, tradicions i costums diversos a través de les estacions i els mesos de l’any. Potser el més conegut és el Costumari català de Joan Amades, de l'any 1950, i tornat a publicar en versió facsímil per l’Editorial Salvat en cinc volums. Però n’hi ha d’altres, potser no tan pretenciosos o complets, però que fan de bon consultar i que ens aporten un munt d’històries i anècdotes interessants. Per exemple, el llibre Costums i tradicions catalanes, d’Aureli Capmany, publicat per editorial Laia el 1982 o les Festes i costums dia a dia, basat en l’obra d’Amades i publicat en fascicles pel diari «Avui» l’any 1991.

En un altre ordre de coses, però sense deixar l'àmbit dels costumaris, trobem també un munt d’obres, amb poca lletra i força dibuixos, però que són una guia perfecta per introduir els nostres infants en el món de la paremiologia i la cultura popular. M'agradaria destacar, per exemple el cicle Les nostres tradicions, de Vicenta Ferrer Escrivà, amb dibuixos de Pilarin Bayés, publicat a València per Comercial Denes el 1996 o la magnífica Col·lecció Folklore, de Teresa Sabaté i Rodié i Rita Culla i Perarnau publicada per l'Editorial Salvatella.

Un altre tipus d’obra són els calendaris de refranys o altres obres similars que, com si d’una narració es tractés, presenten els refranys i les tradicions del curs de l’any al llarg d’una història narrada. Són el cas del Calendari de refranys de Joan Amades, del 1933, publicat en edició facsímil per Edicions El Mèdol de Tarragona el 2002 o una altra, adreçada a infants, d’Antoni Gimeno i Amadeu Roura, Anys i panys, publicada per Graó Editorial el 1986, que conté dites i frases fetes, contes, recitacions, endevinalles, corrandes, refranys i tradicions i creences.

Finalment us vull esmentar una petita joia de Joaquim Carbó, que es diu L’home dels nassos, publicada per l'Editorial La Galera el 1995, amb il·lustracions de Fina Rifà, que fa un repàs del curs de l’any a través de dites, poemes i cançons.

Mireu, per exemple com comença la narració del mes d'abril:

Una flor no fa abril, sinó mil.

─I ara, ja som a l'abril!
─És un mes tan divers que no saps com prendre'l! Hi ha opinions per a tots els gustos; però dominen les desfavorables, potser perquè...

Quan l'abril no sap què fer
pren el dimoni per conseller.

─Els que l'acusen diuen...

D'abril,
un de bo entre mil.

Bon abril i bon cavaller,
molt escassos solen ser.

Abril, abriló,
de cada cent, un de bo;
la vella que això deia
en tenia cent un,
i no n'havia vist ni un.

Mai no he vist cosa pitjor
que abril i home traïdor.

Els mals abrils
es compten per mils.

─No serà tant!
─No, però els canvis d'estació són dolents per a la gent gran i malalta.

Abril, abrilet,
va matar sa mare de fred.

La llum d'abril,
malures mil.

L'abril amb la cua
sol ferir a l'entrar o al sortir.

L'abril, rient,
mata de fred la gent.

─I tot això perquè no saps si t'has de tapar o destapar.

No és tan dolç l'abril florit
que no geli alguna nit.

─Hi ha una predicció meteorològica a partir d'abril:

Pel mes d'abril, no et treguis ni un fil.
Pel maig, vés com vas.
Pel juny, no prenguis consell de ningú.
I pel juliol, qui es tapa és un mussol.

─La gent jove, en canvi, sent néixer noves energies.
─Però als nens, els toca rebre, aquest temps...
─Ah, sí? Per què?
─Perquè ens fan estrenar el vestit nou per anar a beneir el ram o la palma. Hi ha anys que fa un fred que pela, el Diumenge de Rams.
─Oh, i tant, ara que ho dius! El Diumenge de Rams...! La fira de palmes i palmons que regalen les padrines...!
─I les mones dels padrins...
─El meu és molt esplèndid. A casa ens fem un tip, de mona.
─Sí, i després vénen els mals de ventre...